dissabte, 18 de juny del 2011

Les mans ocultes de les acampades: 1. F(r)accions

No  hauria imaginat mai que acabaria veient com el PP, el PSOE, CiU, els independentistes, els espanyolistes, els marxistes-leninistes, l’Avui-Punt, el Mundo, Ara.cat, Esradio, Telemadrid i Intereconomia, Carod-Rovira i Fernando Savater, Sánchez Dragó i Albert Sánchez Pinyol acabarien treballant junts en una mateixa tasca: difamar i suprimir un moviment popular.  És curiós com tots volen trobar una mà oculta "darrera" el moviment del 15-M i la paranoia està arribant a uns nivells que no paro de mirar-me al mirall amb por de trobar alguna "mà oculta" fregant el meu "darrera" sense el meu permís. També és curiós que, tot i que unànimement, condemnen, menyspreen o tracten de boicotejar el 15-M, tots veuen "similituds" entre el programa del 15-M i el seu, i no dubten fins i tot a inventar-se aquestes "similituds", quan cal.

La mà oculta ja comença a prendre dimensions gegantines. Intereconomia ja ho va dir ben clar des del principi: els socialistes i comunistes "teledirigien" l'acampada de Sol per assetjar la dreta de cara al 22-M. Mentrestant, alguns membres del PSOE corrien a donar-los la raó: ells també estaven "indignats"! César Vidal anava més lluny: són etarres identificats i compten amb la complicitat del socialistes (ja sabem que PSOE i ETA són el mateix). En alguns fòrums alguns participants fins i tot tenien PROVES: atenció, l’any 2006 i 2007 alguns membres de Batasuna van estar per Madrid! Però la prova més clara és que Bildu, per no ser menys que els altres, afirma que comparteix en gran mesura l’ideari de les acampades. 

La Guàrdia Civil també ho tenia claríssim i demanava al mateix temps la il·legalització de Bildu i la càrrega policial contra els acampats. D’aquest últim punt però se’n desdeia poc després, quan els Mossos finalment van carregar: aleshores ho van trobar injustificat. Digueu-me que no hi ha rivalitats entre cossos policials...

Però no hi havia prou amb que els etarres i l’esquerra segrestessin les acampades. Fa un parell de setmanes una “madre y abuela” de València abandonava la acampada perquè, segons explicava en un missatge delirant que ha recorregut l’urbi et orbe de la xarxa, dones que ella anomenava “hembristas” s’havien apoderat de l’acampada i, oh, Déu meu! preparaven un dia de l’orgull gai! Així que la “madre y abuela” s’acomiadava amb aquesta prosa florida: “Y por ultimo os voy a confesar una intimidad....jamas he dicho de que partido soy....ni lo dire....pero lo que si tengto claro es que sere del que logre eliminar a estas arpias del sitio donde estan...” (sic). És clar que mai plou al gust de tothom i hi ha qui troba que el feminisme ha sigut totalment ignorat, malgrat la presència de comissions de feminisme a les acampades. 

I així successivament han anat segrestant l’acampada els veganistes i els no veganistes, els ecologistes i els no-prou-ecologistes, els anticapitalistes i els no anticapitalistes, etc. Evidentment, a Catalunya, l’eix nacional no podia quedar fora de la discussió, i per a qualsevol que volgués destruir el moviment, era l’arma més fàcil. Pocs dies després que comencés l’acampada a plaça Catalunya, mitjans propers al nacionalisme espanyol ja començaven a proclamar que l’independentisme català s’estava apropiant de la protesta. El motiu de l’escàndol: la creació d’una comissió sobre el dret a l’autodeterminació. 

Era qüestionable aquesta comissió? No me n’amago de dir que sempre m’ha semblat poc oportuna, però ni més ni menys que qualsevol de les altres comissions (no era millor parlar de reforma del sistema electoral, referèndums, eliminació de la corrupció, i quatre coses més en les que podia estar d’acord el 80 per cent de la gent?). Però a fi de comptes, si hi ha persones que pensen que és el moment de discutir sobre els drets de les vaques, no ens hauria d’estranyar que hi hagi persones que creguin que es el moment de blindar el dret a l’autodeterminació. Els drets humans van primer, i l’autodeterminació n’és un.

Simultàniament, la catosfera començava a omplirse-se de... bé, anava a dir articles. Però no hauria de dir “merda”? En especial, va causar gran furor patriòtic un article publicat a l’Avui per part de Ferran Saez Mateu, acusant d’espanyolistes a tots els acampats, que al cap de poques hores era replicat a tota la catosfera. Poc importava (fins i tot en sectors independentistes d’esquerres), que l’home estigués vinculat a think-tanks (més tanks que thinks) lliberal-conservadors.

L’assemblea de la plaça Catalunya va aprovar el dret a l’autodeterminació per àmplia majoria. Normal, ja que la majoria de la gent a la societat catalana hi està d’acord i totes les enquestes ho indiquen. Però fins i tot aleshores continuava havent gent insatisfeta: “és que no ha sigut gens fàcil”, “és que només hem guanyat per poc”, “és que allò està ple d’espanyolistes”... Però 395 a 270 vots és poc? Jo diria que és més que el percentatge que donen habitualment les enquestes (“Ui, va anar per pèls”).

Sembla, però, que aprovar el dret d’autodeterminació no ha servit de res, perquè resulta que l’acampada està segrestada per un individu que a més té nom, que es diu Francisco Garrobo, que va ser militant de Ciudadanos i de UPyD, que “no és nacionalista” i es fa fotos amb estanqueres de tres metres. Sembla que cap de les 395 persones que van votar Sí a l’autodeterminació han sigut capaces de aturar-li els peus. Sembla que, a sobre, és portaveu de la comissió de comunicació i que no ha actualitzat el document de mínims amb el dret d’autodeterminació després de la seva aprovació. I sembla que cap de les 395 persones proautodeterminació ha sigut capaç de denunciar-lo i d’organitzar una votació per destituir-lo... Caram. Quina potència, vaja un individu! I.N.D.I.V.I.D.U! La presència d’aquest individu però, és una prova que tooooota l’acampada està segrestada per Ciudadanos i UPyD. Doncs amb la poca gent que són deuen tenir una feinada per controlar-ho tot!

Les coses que té la vida, independentistes i espanyolistes fan servir el mateix vídeo per denunciar que “els altres” han segrestat l’assemblea. Però en aquest vídeo l’única cosa que veiem és una cosa terrible: un debat!

Lamento profundament que el partit al que votava fins fa ben poc prengui part en aquestes manipulacions, i que la persona que ara fa uns anys era el seu líder, i en qui vaig dipositar la meva confiança perquè fos president de la Generalitat, s’hagi sumat al cor d’esgarips amb un article veritablement vomitiu, insultant, mancat del més mínim respecte humà o de la més mínima sensibilitat social, a Naciodigital.cat. Hauria de tallar-me la mà amb què el vaig votar. Faria bé el senyor Carod d’analitzar com és possible que ell i els seus successors hagin dinamitat la confiança que els independentistes catalans els van atorgar el 2003, en lloc de distreure’s criticant un moviment que d’entrada no estava ni a favor ni en contra de la independència perquè senzillament s’ocupava d’altres coses. Dediquís a analitzar com ha contribuït vostè a la desafecció envers la classe política amb gestos tan “nobles” com abandonar el seu partit... perquè ja li han tret el cotxe oficial. Reflexioni sobre com els conflictes i els personalismes han destrossat el partit de Macià, el seu veritable llegat, en lloc de dinamitar un moviment perquè al monument de Macià hi han aparegut pintades. Recordi com entre ERC, Reagrupament i SI es va malbaratar la il·lusió que a molts independentistes ens va generar el 10-J.

Els partits independentistes farien bé a recordar que la major part del suport a la independència que hi ha a Catalunya ve de persones que no són militants històrics de l’independentisme, que algunes fins i tot no són nascudes a Catalunya ni catalanoparlants, o sigui que comencin a canviar discurs, perquè condemnar les acampades i contribuir a dividir-les passarà factura a l’independentisme. Moltes de les persones que van sortir al carrer el 10-J i van cridar independència no eren independentistes de tota la vida, sinó que s’adonaven per fi que l’Estat Espanyol no entén el que és una democràcia i no respecta el resultat d’un referèndum. I moltes d’aquestes persones també donen suport al 15-M, així que guanyeu-vos el seu respecte o almenys procureu no perdre’l més encara.

I les persones que participin a les acampades... anem amb compte, que està ple de gent decidida a destruir el moviment peti qui peti. No permeteu que gent de partits tan dubtosos com UPyD (ni de cap partit) es facin amb el control de cap comissió perquè l’haureu cagat. 

Tristament, veiem com la unanimitat de la classe política i mediàtica és total i no es limita als partits majoritaris sinó que fins i tot d’altres s’hi apunten: els indignats tenen raó d’estar indignats... però són una colla de pollosos hippyfeixistes d’extrema dreta/esquerra espanyolistes/separatistes-masclistes/feministes (etc.) al servei de “l’enemic”. Sí, és clar que entre ells hi ha persones de bona fe, però en tot cas són una colla d’ingenus tristament manipulats pels “altres”. Aquesta és la tesi comuna de tots els dispensadors de carnets.
El que sembla és que la classe política i el seus búnkers mediàtics no poden tolerar una sèrie de coses. És intolerable que ningú tracti de desfer el xiringo que tenen tan ben muntat. És intolerable que els ciutadans manifestin el seu descontentament amb la classe política. Els sembla intolerable, a més d'increïble, que puguin sorgir iniciatives ciutadanes que no estiguin sotmeses al seu control directe o indirecte. El seu menyspreu cap a la intel·ligència del ciutadà normal i corrent arriba a dimensions tan èpiques que els cal imaginar "mans ocultes" al darrera de qualsevol moviment que no hagin generat ells, perquè, és clar, les persones que no estem afiliades a cap partit o no ens paguen per escriure columnes d'opinió, ja se sap... som idiotes, no tenim consciència política, som incapaces d’organitzar-nos, de moure’ns i fins i tot de pensar, i la nostra única aportació possible a la societat és votar i callar. 

Jo ho sento, però no m’hi conformo. Demà 19-J seré a la manifestació, peti qui peti i molesti a qui molesti.

Berengarda Ulldecona
 -----------









Publicat per a 3 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)